Un nou poema per anar nodrint l’antologia de poemes d’amor del bloc. En aquesta ocasió arriba de terres tarragonines, és obra de Francisco Valls-Calçada i es diu Friné.

Ah! si pogués acariciar
la teva pell nua,
hacker de vent nocturn
i fer de lluna
francesc-valls-calzada-blog-jordi-cerveraPel que fa sals del bany.
seria feliç
si pogués donar-me suport
a la finestra,
com els vells
desvergonyits que et jutgen
i veuen passar els dies,
plens de mala herba i espines,
des de la finestra de l’Hotel.
Ah! si pogués apagar
parpellejant
del cartell de neó
modelar el teu cos
com Praxíteles,
l’escultor
i dormir per sempre!
quina pau
si pogués aturar
els ascensors de la nit
pujant i baixant
la mala consciència.
Tant de bo sabés
ressuscitar les erugues
i el corc del llit.
Assassinar la memòria.
Ah! si pogués haver-te
sense dir el teu nom,
estimar-te sense cometre
un crim abjecte.
Friné,
gaudir-te i venerar-te:
refer per tu les muralles
de Tebas.
Ah! si pogués tenir-te
sense pagar el preu
del comiat
i endevinar la penombra
els núvols incerts
en els teus ulls
de hetera.
Si pogués abraçar-te
per sempre
sota el fulgor de les estrelles.
i dibuixar
a la sorra
de la duna més antiga
l’ombra dels Déus.

Gracias Francesc

Notícia original al Blog de Jordi Cervera-tv3