oh-fortuna

Oh Fortuna,
com la lluna
d’estat variable,
sempre creixent
o decreixent;
oh vida detestable,
ara l’oprimeix
després en té cura
amb un joc, a la força de la ment
a la pobresa
al poder
dissol com un gel.


Sort, immensa
i buida
eres tu, roda inestable
mantenint-te malalta
la salut és vana
sempre es pot perdre;
coberta d’ombres
i de vels
també a mi em llueixes;
ara en el joc,
l’espasa nua
porto per la teva baixesa.


La sort de la salut
i de la virtut
ara m’és contrària;
condueix
i llastra
sempre compulsiva.


En aquesta hora,
sense demora,
lligueu-vos les cintes amb el cor,
perquè per la fortuna
fa caure al fort,
ploreu tots amb mi.

Fragment Carmina Burana, traducció Miraculosa Miró