Aquesta és la tardor: -que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!
El sol camina lent cap a la muntanya
i puja i puja
i cada pas reposa.
Com s’ha marcit el món!
Sobre cordes tensades amb fatiga toca
el vent la seva cançó.
L’esperança vola-
el vent se li queixa.
Aquesta és la tardor: -que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!
Fruita de l’arbre,
tremoles, caus?
Quin secret ensenyar-te
la nit
que una gelada calfred cobreix
la teva galta, la galta purpúrea? –
És que estàs muda, no respons?
Qui parla encara? –
Aquesta és la tardor: -que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà! –
«Jo sóc bella»
-l’estrella de camp parla així-,
«Però prefereixo els homes,
i els homes consolo-
els cal encara veure flors,
s’inclinen cap a mi,
i ai, em trenquen.
En els seus ulls llavors
esplèndid el record,
el record d’alguna cosa més bella que jo:
-el veig, el veig-i és així com moro ».
Aquesta és la tardor: -que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!
FRIEDRICH W. NIETZSCHE
Traducció de Joan Vinyoli
Juan VINYOLI, Obra poética completa, Edicions 62, Barcelona, 2001.