Un cop arribat a Tarragona, després de la presentació del nostre llibre (del fotògraf Pep Escoda i meu), a Jerusalem, m’envaeix un intens sentiment de felicitat per haver trepitjat una terra de retrobament espiritual coincidint amb la festa de Januka. Va ser un honor departir personalment amb el senyor Sr. Yitzhak Navon, cinquè president d’Israel i president de l’Autoritat Nasional del Ladino. Li vaig dir que no sóc historiador, ni hebraista, ni arqueòleg, ni un erudit del tema, ni tan sols jueu. Només un humil periodista i escriptor català que va entrar amb molt respecte al passat de la meva ciutat, Tarragona i de la meva terra, Catalunya. Yitzhak Navon, em va comentar amb molta afabilitat, que havia llegit el meu text, del qual destacava la ponderació i la imparcialitat.
L’acte va ser especialment emotiu perquè van assistir persones descendents de Tarragona, d’aquelles famílies que van ser expulsades en 1492. Després de més 500 anys comença un retrobament interessant del qual sóc testimoni de primera línia. A més, l’alcalde de Tarragona va escriure una carta que va ser llegida i aplaudida pel públic.

Yitzhak Navon con el libro "Shalom Tarragona"

Yitzhak Navon con el libro “Shalom Tarragona”

Per escriure “Shalom Tarragona”, com a periodista, al seu dia em vaig entrevistar amb especialistes del món medieval jueu. Però em vaig adonar que a Catalunya en particular i que a Espanya en general, aquesta cultura s’havia reduït a l’oblit. Amnèsia general. Vaig buscar l’escassa bibliografia existent sobre els jueus de Tarragona i vaig trobar els llibres d’una autoritat mundial en el tema i que jo cito en el meu text: l’admirat professor Yom Tov Assis de la Universitat Hebrea. Doncs bé, a Jerusalem vaig tenir l’honor de conèixer-lo i compartir la vetllada de la presentació amb ell i escoltar la seva magnífica conferència, que va impartir a propòsit. Dóna gust sentir com parlen en hebreu de Tarragona, la ciutat on viu, de Santa Coloma de Queralt, la ciutat on vaig néixer, així com de Tortosa, Falset, Valls, Aleixar etc.
La vetllada va ser un magnífic gest que va venir de part de Jose Bendor, president de Tarbut Jerusalem i la seva esposa Denise, amb els quals compartim el passat estiu un singular i emotiu trajecte en vaixell -des Tarragona a Barcelona- per commemorar el periple dels jueus de Tarragona el 1492.Al Sefarad del segle XXI, els jueus encara són poc més que pedres de museu o llegendes del passat. Però, mentre redactava el text, a través d’una amiga meva, Maria Mercè Martorell, vaig tenir la sort de conèixer a jueus de veritat que es van interessar en revisar el meu escrit. Van ser Aaron Azaguri, Dominique Tomasov i David Stoléru. Amb les seves indicacions no vaig incórrer en els tòpics per desconeixement del judaisme. Per la seva iniciativa el volum està traduït a l’hebreu. Va ser gràcies al llibre que vaig conèixer a Mario Sabán i connectar amb Tarbut Sefarad.
Durant gairebé 500 anys a la península no hi va haver jueus. La tasca dels reis Catòlics i de la santa Inquisició va ser tan implacable que fins fa relativament poc era més fàcil veure un elefant rosa volant que un jueu en persona. Els primers jueus van tornar a Barcelona a principis del segle XX. Avui a Catalunya només hi haurà uns tres o quatre mil jueus per a una població de 7 milions d’habitants. Amb “Shalom Tarragona” pretenc rescatar el passat jueu de la meva ciutat i les seves comarques amb la curiositat del periodista, la història d’una tragèdia que va marcar la Catalunya medieval i l’inici de la decadència econòmica i cultural del nostre país.
Les esplèndides imatges del meu amic i fotògraf Pep Escoda, són un plus afegit a una edició de luxe d’Arola Editors. Pep capta amb tendresa la dimensió humana d’un drama col·lectiu del qual no podem ser aliens per més temps, la desolació i l’absència d’aquells que es van veure obligats a marxar. “Shalom Tarragona”, és un llibre de divulgació per al gran públic. No vol pontificar res, llevat d’obrir el camí de la recuperació d’un llegat important.
De nou a Tarragona, deixo enrere una grata experiència i als meus amics d’Israel, on per res m’he sentit estranger gràcies a la seva calorosa acollida. Però espero poder abraçar de nou, tal com se sol dir “l’any que a Jerusalem”.

FVC