poema-semana-salcavion

Que passi ja el dia amb la seva llum.
Per què triga tant la nit?
En l’ombra dels pins m’espera
una cadira de braços.
Apagaran els llums de les càmeres
i el somni vindrà com un desmai.
Aquí un llit buit no fa
cap impressió.

M’envoltarà la foscor i no obstant això
m’enganyaré pensant, dins les negres tenebres,
que de nou sóc part
d’aquest món.

S’enfonsarà en la por la nit
quan arribi el vent de sobte.
L’eucaliptus sacsejarà els seus cabells
juntament amb els secrets dels somnis.

Escoltaré el secret combat
de la tardor, enemic immòbil.
Em bressarà com alegre cançó,
murmuri sense esperança.

Tot i que no l’espero, sé que està per venir
el gat que envolta per totes quan cau la nit,
un gat que no sap què és una carícia
i per això ni dóna ni la recerca.

A prop dels meus peus seu sol,
insensible a la fredor intensa,
discretament la meva mirada ho evita
i és com si no em conegués de fa temps.

Costas Cariotakis

Traducció de Jesús Cabezas Tanco

El dolor del hombre y de las cosas, Ediciones Alfonso el Magnánimo (IVEI), Valencia, 1996.