
Mil nou-cents cinquanta quilos de
pèl de dona
Pesant per sempre sobre la
recança craniana.
Mil nou-cents cinquanta quilos de
pèl de dona
partint en dues meitats la
història de la Història.
Cada cabell d'aquesta pelussera
equival a un cruixit de placenta.
Cada pelillo d'aquest Bony
canta un rèquiem d'alvèols
del fum i la cendra.
Cadascun dels pèls d'aquesta
hecatombe capil·lar
plora amb tots els seus dos ulls al peu
de la tisora
1-1 lagrimando el Poder de l'
menyspreu.
I cada cabellito d'aquesta pelatge
muda
en un discurs universal de pena
i un paràgraf de dol colossal
i una conversa sensual amb el
futur
i un míting amorós encebat de
memòria.
A cada anonimat d'aquest pèl
Vola amb una llàgrima al bec
La multitud de la
consolació.
Baixa a aquesta cova misericordiosa!
Aquesta és la cabellera de la Shoa.
calla més que el silenci i aquesta
Cega.
Ho veu tot. Retruny.
Fragment del poema / llibre "La cabellera de la Shoá" de Félix Gran

