Una novel·la que guarda certs paral·lelismes amb la societat contemporània i que ens pot ajudar a comprendre el patiment i ànsia humanes
Francesc Valls-Calçada (Santa Coloma de Queralt, 1956) és novel·lista, periodista i poeta, i no necessàriament en aquest ordre. Des de fa uns anys, torna a ser actiu en la narrativa. Aquest retorn -encara que mai havia marxat- ja ha donat diversos fruits només en els últims mesos. Un exemple d’això és “El domador de puces» (Tarragona, Arola Editors, 2011), de la qual ja vam parlar en aquest mateix espai, i ara, en aquest equador de 2013, ens ofereix la novel·la «La pell de Déu».
La narrativa de Valls-Calçada es caracteritza per tractar, directament o tangencial, la història del poble hebreu al llarg dels segles. És una constant, tot i que sempre ho fa en vessants i perspectives diferents. En aquesta ocasió, la ficció narrativa que es desenvolupa en «La pell de Déu” tampoc s’escapa, encara que l’eix central de la novel·la passa per altres camins que també faran reflexionar al lector. Però tot i així, a l’illa també hi haurà jueus que seguiran la Torà i per aquest mateix motiu es veuran discriminats i perseguits socialment.
«La pell de Déu” narra els periples de Richard, un treballador de funerària nord-americà que és acusat de matar la seva dona i condemnat a mort. El cas és que la pena en si és una mica més complexa que un ajusticiament convencional. El reu , com altres, és traslladat secretament a una illa. Allà, des de fa anys, es desterren diversos criminals que conviuen en una societat completament jerarquitzada, salvatge i sense gens ni mica de pietat. és, teòricament, un lloc ple dels millors criminals dels últims anys.
La societat que han construït a l’illa de l’Oblit és completament controlada per unes castes religioses amb unes funcions molt determinades. La societat matriarcal, controlada des del pic més alt, té per líder la Dama de la Força. Així mateix, i com poder eclesiàstic, ens trobem davant els sacerdots del Temple de la Sang. Segons una antiga profecia, hi haurà un dia en què un esclau semental recuperarà una relíquia que alterarà l’ordre establert des de fa molt de temps, i d’una manera fèrria, a l’illa. Per aquesta mateixa raó, Richard haurà escapar-se de tots els ressorts del poder per assolir la seva meta i, en última instància, subvertir la realitat social de l’illa.
Una novel·la que, certament, guarda certs paral·lelismes amb la societat contemporània i que ens pot ajudar a comprendre el patiment i ànsia humanes, que de vegades ens sorprèn i alleuja la vegada, perquè comporten l’aparició de la solidaritat, l’ajuda i la comprensió de els altres. Tot això no són sinó armes fonamentals per evadir la pressió de l’Estat i dels poders fàctics. Tant el llibre com la vida ens ho podem creure.
Per Albert Ventura a delCamp.cat