El pitjor insult

peor-insulto

The Village people, el grup, sorgit en discoteques gais als EUA, va ser creat a finals de la dècada dels 70.

Era l’estiu de l’any 1970, el Quim G. assegut en un dels pilars de la porta de ferro forjat del vell Cementiri Municipal del meu poble (santa Coloma de queralt) on anàvem a fumar, em va dir que a Amèrica hi havia partits polítics per a tot. “Fins i tot en hi ha un que defensa els drets del maricons” (sic).
Jo vaig fer ulls d’incrèdul, però al final hi va insistir tant, que m’ho vaig creure. Nosaltres vivíem en l’Espanya sotmesa a la dictadura franquista i tot que anhelàvem la democràcia, no l’havíem gaudit mai. Sentir parlar dels drets dels homosexuals era com si un peix sentís parlar d’àlgebra. El país era una mena de caserna-seminari-presó avorrit i gris, un espai fronterer entre la por i la tristesa de la gent més gran.
Érem uns xiquets de catorze o quinze anys, teníem els arbres curulls de cireres, les bicicletes i els somnis intactes. Les tardes, en el cementiri, elucubràvem sobre la vida i la mort, sobre Eros i Tanatos i també sobre el significat la llibertat en plena època de la repressió del tardo franquisme. No havíem vist mai una revista eròtica, d’aquelles que arribaven de França de contraban i que uns anys més tard el Robert F. compraria en un viatge d’estudis que vam fer a París (però sí unes fotos en blanc i negre molt picants, d’actrius cinematogràfiques que el pare del Quim, escriptor diletant i aficionat al setè art, guardava gelosament amagades en un racó d’un armari. Érem uns passerells i la vida ens reservava moltes sorpreses que mai havíem sospitat. Ser maricón, i empro deliberadament la terminologia de l’època, era la pitjor maledicció que et podia caure, el pitjor insult. La nostra formació catòlica i extremadament puritana i masclista, no admetia la possibilitat de relacions sexuals lliures entre persones del mateix sexe. Qualsevol noi una mica efeminat o diferent maldava per demostrar una masculinitat fora de tota sospita.
Tom of Finland es el seudónimo de liinternacionalment conocido artista finlandés Touko Laaksonen (Finlandia, 8 de mayo de 1920 - † Helsinki, Finlandia, 7 de noviembre de 1991), uno de los más populares de las artes gráficas homoeróticas del siglo XX.

Tom of Finland és el pseudònim de liinternacionalment conegut artista finlandés Touko Laaksonen (Finlandia, 8 de maig de 1920 – † Helsinki, Finlandia, 7 de novembre de 1991), un dels més populars de les arts gràfiques homoeròtiques del segle XX.

Touko Laaksonen

FVC

Catalans: un mal negoci

L’augment de l’independentisme a Catalunya no és casual ni tampoc respon a una sèrie de circumstàncies difícils d’explicar.
Mentre l’independentisme català de principis dels 80 i dels 90, malgrat ser portador de l’actual flama, respondran en molts casos a Qüestions identitàries, que en Alguns casos impossibilitava una major aglutinació; Podem Dir que a dia d’avui es pot constatar amb soltesa a equivocar-nos que l’independentisme català del segle XXI es transversal, plural, cívic i sobretot democràtic, per ells no deixa d’augmentar. L’independentisme català creix Perquè les Raons per apostar per un nou estat, són Moltes i molt diverses; la qüestió econòmica, la supervivència cultural, l’aprofundiment a nivell democràtic, el dret inalienable que tenen els pobles a decidir sumi futur, les Qüestions històriques, els greuges comparatius amb Espanya, la voluntat de viure millor, etc.
Per ells el ventall de raó són NOMBROSES i Perquè l’actitud de l’estat espanyol Cap a Catalunya no ha fet res més que contribuir i augmentar la desafecció dels catalans cap a l’Espanya monolingüe i centralista. Per contra, l’espanyolisme o unionisme a Catalunya només respon a dia d’avui a pures Raons identitàries, però més enllà d’aquestes razon no s’EXPOSA cap argument que justifiqui l’actual dependència de Catalunya amb Espanya. I aquí, malgrat que el discurs economista no entusiasme a certs col·lectius independentistes, és on Podem Teixir complicitat amb certs sectors de la societat catalana que ta ara no mostraven massa simpaties cap a l’independentisme. Al final, no només La situació cultural Mostra l’esperit colonialista d’Espanya amb Catalunya, el aspectes econòmics diria que és on actualment es visualitza de manera clara i rotunda la política colonial que fomenta l’Espanya constitucional respecte a Catalunya.

catalans-un-mal-negociPerquè si deixem Les raons identitàries a un costat i ens centrem en el dia a dia, qui no puede defensar l’espoli que patim tots els catalans, independentment de si es senti espanyols o catalans? Qui no puede defensar por Raons identitàries que Espanya robi a Catalunya 60 milions d’euros al dia a partir del dèficit fiscal?
Qui no puede defensar que els estudiants catalans rebin només el 5% de Totes les beques de l’estat i els estudiants de Madrid rebin el 58%?
Qui no volia veure augmentada por Meres Qüestions identitàries la renda per càpita anual dels catalans en uns 2.400 € a l’any si tinguéssim seguretat social pròpia?
Qui no puede defensar que el “Ministeri de Cultura” faci una despesa anual per cada espanyol de 47 € i per cada català només de 5 €?
Qui querés viatjar per pures qüestions identitàries amb el 40% dels trens construïts per l’estat durante la dècada dels 70 que es van considerar Obsolets i que Encara circulen per Catalunya, mentre que Madrid només té el 4%?
Qui no volia veure a super país 7 vegades més ric com va dir el Premi Nobel d’Economia Aplicada a la UB El passat mes de maig?
Qui no puede defensar por coses identitàries que 1 de cada 3 anys el Ministeri de Foment no inverteix res de res a Catalunya?
Qui vol, tot i ser català i sentir-se espanyol, que cada any ens roben 20.000.000.000 d’euros (11% del PIB), siéndo així la regió del món que pateix més dèficit por part del portal super Govern? Realment sentir-se espanyol a Catalunya compensa això?
Com resident a Catalunya, qui no puede tolerar, por Qüestions identitàries, que per cada 12,7 milions d’euros que s’inverteix en medi-ambient a l’aeroport del Prat, s’inverteixin 300 milions al de Barajas? Por molt espanyolista que un sigui a Catalunya es pot defensar que entre 1985 i 2005 Només es Hayani construït a Catalunya 20km d’autovies mentre que a Madrid es Facin recerca de 900 en el mateix període? Por MOTIUS identitaris es pot acceptar i no protestar Quan a Catalunya Només es Inverteix una mitjana del 12% del PIB espanyol anual tot i aportar el 22% del Mateix PIB espanyol?
Realment Les raons identitàries compensen el greuge que Hem patit por Exemple amb l’AVE? A Catalunya, per l’AVE, el Govern va invertir 316 € per català, però en el mísmo any va invertir 1.198 € por andalús, 894 € per madrileny, 574 € per aragonès i 407 € per castellanomanxec.
¿Justifica el sentiment d’identitat pagar peatges i més peatges?
Es cal ser estúpid per defensar la dependència de Catalunya amb Espanya Quan nosaltres els catalans, independentment de si ens sentim espanyols o catalans, si anem amb la vermella o no, estem perdent l’oportunitat de viure millor. Estem perdent l’oportunitat de donar un futur millor als Nostres Fills per una qüestió identitària i si un es para a pensar fredament llega a la conclusió que ningú no podria arribar en tolerar per una qüestió identitària tal contradiccions. ¿Aquells que són tan identitaris acceptarien patir un greuge al revés?
Espanya és un mal negoci a nivell cultural però sobretot a nivell econòmic, i ho es Perquè tractar Catalunya com una colònia forma part del seu leitmotiv nacional.

 

David Garcia para La Vanguardia

 

* AQUEST ARTICLE MEREIX TOT EL SUPORT DEL MÓN, el fraret MUT, US PROPOSA ESCRIURE CARTES AL DIRECTOR DE LA VANGUARDIA felicitar DAVID GARCIA PER LA SEVA ESCRIT.

Més blaus

mes-blausSabíeu què és un “nabiu”? Jo no, fins avui.

nabiu
1 m. [BOS] Fruit comestible de la nabinera, de la mida d’un petit pèsol, de color negre blavós i coronat per una mena de rivet.

I, sabeu com n’hi diuen en anglès? Doncs…“blueberry o huckleberry”

 mes-blaus-2

Em dóna Pau

em-dona-pau

Saber que l’univers és infinit i que nosaltres només habitem la perifèria de l’espai ignot. Ser conscient que visc una micronèssima de segon d’una eternitat de milers de milions de segles i sentir que tan sols sóc una gota d’aigua en un vast oceà. Això, em tranquil·litza perquè des de la nostra dimensió humana tot és intranscendent.

No es pot negar la idea d’un “elefant rosa volant” perquè existeixen els conceptes, elefant, rosa i volar; negar la idea de Déu potser és afirmar la seva existència? ¿ ho és fins el punt que els fonamentalistes ateus acabin imposant allò que no volen? com una altra fe ?
Tanta importància té l’existència de Déu que uns es maten contra els altres?
Deixeu que Déu cregui en nosaltres, mentre nosaltres dubtem humanament.FVC
Si Déu és el cosmos és impossible entendre’l, negar-lo o imposar-lo, perquè l’infint s’escapa a la mesura humana. I això em dóna pau. La pau que vull compartir.
FVC

Per què? 19

per-que-19

Per què Aena (dirigit des de Madrid), anuncia a l’aeroport del Prat que Barcelona que és la setena ciutat d’Europa (quan els estudis efectuats per l’Observatori de Barcelona Ajuntament i Cambra de comerç, 2008) situen a Barcelona en el cinquè lloc després d e Londres, Paris, Frankfurt i Brussel·les ?

FVC

Per què? 18

per-que-18

Per què els catalans som els únics que hem de pagar el 17% d’impost de successió i ens em d’embargar per poder heretar el que justament ens correspon per herència. I a damunt ens diuen insolidaris.

 

FVC