Mil nou-cents cinquanta quilos de pèl de dona Pesant per sempre sobre la recança craniana. Mil nou-cents cinquanta quilos de pèl de dona partint en dues meitats la història de la Història. Cada cabell d'aquesta pelussera equival a un cruixit de placenta. Cada pelillo...

La lluna s'entristia. Uns serafins en plors Llangreu, l'arc en els dits a la pau de les flors Vaporoses, extreien de esmorteïdes violes Blancs laments que enlluentien el blau de les corol·les. - Era el dia sagrat del teu primer petó. Volent martiritzar em, la...

Al carrer, els ulls dels transeünts detenen, com ocells indecisos. Es fa fosc. els dies es trenquen com fulles disperses i esperen que l'aigua es dissolgui com un pou ingràvid. Se m'ha esvaït un rostre. El buscava secretament en aquest instant de després de la...

Que passi ja el dia amb la seva llum. Per què triga tant la nit? En l'ombra dels pins m'espera una cadira de braços. Apagaran els llums de les càmeres i el somni vindrà com un desmai. Aquí un llit buit no fa cap impressió. M'envoltarà la foscor i no obstant això...

Un disc d'amiant mortifica les espatlles que s'enllaça violàcies els grup de fidels. Les parpelles tallades els esparracats nodreixen muts que s'empassen les paraules extraviats les lletanies ensinistrats venedors d'ànimes incapaços de pronunciar el seu nom. les...

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Maria Mercè Marçal (1952-1998)  

Aquesta és la tardor: -que et trencarà un dia el cor! Vola enllà! Vola enllà! El sol camina lent cap a la muntanya i puja i puja i cada pas reposa. Com s'ha marcit el món! Sobre cordes tensades amb fatiga toca el vent la seva cançó. L'esperança vola- el vent se li...

Defensaré la casa del meu pare. Contra els llops, contra la sequera, contra la usura, contra la justícia, defensaré la casa del meu pare. perdré els ramats, els horts, les pinedes; perdré els interessos, les rendes, els dividends, però defensaré la casa del meu pare....

Faune mutilat, deu sec, jardí desolat de la meva joventut ... Beneïda l'hora que m'ha portat aquí. La font que no vessa, la font que no plora em fa plorar a mi. Sembla que va ser ahir que dins el misteri de l'ombra florida, tombats a la molsa, passàvem les hores...

Ah! si pogués acariciar la teva pell nua, fer de vent nocturn i fer de lluna Pel que fa sals del bany. seria feliç si pogués donar-me suport a la finestra, com els vells desvergonyits que et jutgen i veuen passar els dies, plens de mala herba i espines, des de la...