I Amigu Pachu: el dumingu farán aiquí xuntu a Navia Una de dous mil demonios. ¡Quién touvera bona panza! Ye el benditu de San Pedro, ya la xente empechizada Estoucina gachus, chiebres, que escuenden en impanadas.Xa esfuechan cabras, xa ouvechas dende mediaus de...

"L’aigua té color, i el canvia segons el cel i l’humor del temps. L’aigua té totes les formes i contorns haguts en el món. L’aigua és del cel i de la terra, doncs ve dels núvols i creix sota les mines. L’aigua és dura en el gel però és tova en la neu. És un líquid en...

Keressus quan acluques els ulls sents el fred intens de la terra i l'aspre alè del vent et parla a cau d'orella des dels horitzons profunds de solitud FVC

Oh Fortuna, com la lluna d'estat variable, sempre creixent o decreixent; oh vida detestable, ara l'oprimeix després en té cura amb un joc, a la força de la ment a la pobresa al poder dissol com un gel. Sort, immensa i buida eres tu, roda inestable mantenint-te malalta...

She wore blue velvet Bluer than velvet was the night Softer than satin was the light -- Portava vellut blau Més blau que va ser la nit de vellut Més suau que era la llum de setí

Sempre que rebo un mail de Josep Ignasi Revés començo a salivar. I el mateix quan llegeixo un text seu: irremeiablement em passa allò dels gossos de Paulov. Ho reconec, té la virtut d’obrir-me la gana i de revelar-me contra la dictadura de les dietes imposada per les...

Abomino aquella gent que només parlen d’ells mateixos. Però avui, que els Déus de l’Olimp em perdonin, cometo el mateix pecat perquè sóc molt humà. Mortal entre els mortals. El passat 19 de març vaig ser convidat a oferir un recital -amb motiu del dia Mundial de la...

El Fraret Mut us proposa anar a veure a Artloft, de Reus, l'última dèria de l'artista Jordi Abelló: Retrats, és a dir pintures sobre paper que escorcollen l'estat anímic de els éssers humans. Abelló ja va exhibir aquesta exposició fa poc al zoo de Barcelona. L'hàbitat...

Un dia que el meu amic, el fotògraf Pep Escoda, va anar al Museu d’Art Modern de Tarragona va captar aquesta curiosa instantània. La seva sensibilitat d’artista no li va passar per alt la preciosa metàfora que estava contemplant: una escala buida davant d’un quadre de...

Som a l'any 2010 després de Crist, a Sabadell, un lloc de pas obligat de l’antiga Via Augusta on gairebé tots els viatgers ens venia de gust aturar-nos a descansar assaborint una gerra de mulsum... un vi bo i reconfortant. Avui, però, on hi havia la ruta més...